dimecres, 16 d’abril del 2008

Carpe Diem

Però no pas el que ens queda a nosaltres, sinó el que els queda als altres!
Ahir vai tenir dues trobades interessants, per dir-ho d'alguna manera: el Juan Bautista (Canario pels amics) i la Rosa.
El Canario com sempre, amb el seu ordinador i la seva curiositat als casi 70 que en deu tenir. Va dir que quan morís la Petra, la seua gossa, ell aniria al darrera, però ara té un gat, i la Petra fa 3 o 4 que és morta. I ell encara té ilusió per viure, sol i sense família. I ganes d'explicar les seves aventuretes de traficant de diamants a Sierra Leona i d'assaltador de cases a Londres.
I la Rosa....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nena..................... però es pot saber quina classe d'amics tens, tuuuuuu????!!!!!...... suposo q els has tret d'un llibre aquests personatges..... O SÓN REALS????

glaucka ha dit...

MISIFÜÜÜÜÜÜN!!!!!!!!!!!
És real; va ser un dels meus alumnes del PIRMI de fa uns 5 anys, i encara em ve a veure de tant en tant, per a que li expliqui algunes cosetes d'informàtica!!!
I em va portar l'altre dia un collaret i una petxina!!!
Si el veus pel carrer diries que és un dels sense sostre de BCN, però si es dutxa i va polit, sembla tot un senyor.