in memoriam

La teva vida se’ns ha fet curta. T’ haguéssim volgut sempre al nostre costat, amb el teu somriure, obert al cel, amb el teu dit índex amenaçant, quant no estaves d’acord amb allò que et dèiem...

Però segurament, per tu ha estat llarga, molt llarga. I quan algú tossut com tu decideix acabar, acaba i prou.

La teva vida ha donat al món multitud de coses precioses: els teus fills i filles, els teus nets i netes i els teus besnéts; i a aquestes meravelles se n’hi ha afegit moltes més, formant una gran xarxa de sentiments: una família.

I som tots nosaltres, la teva família, els que et trobarem a faltar; de fet ja ens falta un trosset a cadascú, un trosset que ha estat durant 93 anys lluitant, superant coses que semblaven insuperables, i ensenyant al món que la nostra padrina no es deixa tombar si ella no ho vol. Si ella no ho vol.

La teva FE, la mateixa FE que t’ha ajudat a seguir sempre endavant, ens diu que no estaràs sola a partir d’ara; ens diu que t’esperen els teus pares, el teu marit i el teu fill. Que així sigui. Que estiguis a partir d’ara tan ben acompanyada com ho has estat fins avui.

T’estimem.

no hi havia pensat

i m'han dit que era evident per la resta. Possible?
Em provoca un dejavú (que diria un francés) i no sé si això és bo o no.

many times i've tried to tell you
many times i've cried alone
always i'm surprised how well you
cut my feelings to the bone

pat benatar

astenia?

ni primaveral ni res de res.
ja veurem com acaba aquesta etapa.

Tornant del desert

I ja es troba a faltar aquell aire que et treu la respiració, les gotes que et rajen per tot arreu, i les tombes i piràmides i la ciutat amb 20 milions d'habitants.

Torno enamorada d'un país sencer.

i els anys passen

i ens fem grans
i perdem persones que estimàvem


i en trobem de noves

si això no és amor, que baixi Déu i que ho vegi!!!

No em puc creure que portin 36 anys casats i ara no puguin estar un sense l'altre.
Doncs si. Malgrat els fills, la sogra i tot el que comporta mantenir una família, en el moment que es necessita, ho demostren.

tempus fugit ...

... i si no l'aprofitem, no el podrem recuperar.

Perdem el temps fent coses que no ens reporten cap benefici personal; em venen al cap coses com portar feina a casa, respondre mails estúpids, atendre trucades publicitàries..... I també em venen coses al cap que si que me'n reportaríen (i poso el condicional, perquè em reportaríen beneficis si dediqués temps a fer-les).

Prioritats.

Quins dies!!!

Quina entrada de curs....

Superar l'estiu, ara toca anar superant el dia a dia....

Vacances¿?

UF!!!!! Millor que no.
Espero l'1 de setembre amb candeletes!!!!!!!!!!!!!!

una nit d'estiu

Quan necessitis estabilitat, demana-la; si no, no avancis aconteixements, perquè pots estar avançant coses que no han ocorregut encara fims a l'eternitat. Viu el moment, i quan vulguis una altra cosa, demana-la.

Tot això en dos minuts; dos minuts que aclaren les coses a qualsevol.

Si és que ja ho dic, ja, que les coses són més senzilles del que ens pensem; el que passa és que ens emperrem en complicar-les......

calma.....

...la que queda després de la tempesta...

enamorada

inmillorable Venècia

Quins caràcters

que tenim les dones de casa!!
Menos mal que això ens defineix i ens fa diferents a la resta. Segur.
Menos mal que fa anys que ens coneixem i ens acceptem tal qual.

mans

Les tinc iguals que la mama, i iguals que la mama de la mama, la padrina.
Queda saber si, amb els anys, acabaran com les d'elles dues. La força del treball....

I també m'agafo les maniguetes dels jerseis o de les jaquetes amb els dits cor i anular quan vai caminant pel carrer, com la mama.

La Mireia també ho fa.

Pensaments dispersos

Ahir vaig passar-me hores corregint a casa, i escoltant un cd "nostàlgic".
En realitat, van ser més d'un cd, i 2 van ser els nostàlgics.
Passat i present fets música.
I tots dos m'agraden (dels cd's, parlo). I els puc estar escoltant hores i hores, com si es tractés d'uns mantres, que em relaxen, m'ajuden a concentrar-me, i em fan recordar.