Quins dies!!!

Quina entrada de curs....

Superar l'estiu, ara toca anar superant el dia a dia....

Vacances¿?

UF!!!!! Millor que no.
Espero l'1 de setembre amb candeletes!!!!!!!!!!!!!!

calma.....

...la que queda després de la tempesta...

enamorada

inmillorable Venècia

Quins caràcters

que tenim les dones de casa!!
Menos mal que això ens defineix i ens fa diferents a la resta. Segur.
Menos mal que fa anys que ens coneixem i ens acceptem tal qual.

mans

Les tinc iguals que la mama, i iguals que la mama de la mama, la padrina.
Queda saber si, amb els anys, acabaran com les d'elles dues. La força del treball....

I també m'agafo les maniguetes dels jerseis o de les jaquetes amb els dits cor i anular quan vai caminant pel carrer, com la mama.

La Mireia també ho fa.

3 anys

i 2 dies.

Avui fa tres anys i dos dies que visc a CASA MEVA!!!
En realitat, fa una mica més que és casa meva (és a dir, que pago hipoteca...), però vaig instalar-m'hi ara fa uns 3 anyets!!!

Cal celebrar-ho; cal celebrar que puc conviure amb mi mateixa, que tinc prouta imaginació per no aborrir-me soleta a casa, que puc portar una casa, una feina, feines extra....

Celebro.

La família!

Si be és cert que ens ve adjudicada, la familia que m'ha tocat és la que hagués triat.

Vida fractal

Si cadascuna de les parts és igual al tot, pot ser la nostra vida una estructura fractal?

Malsons

Encara que de poca categoria: tornar a la universitat per descobrir que em queda una assignatura per aprovar!!!! Però si fa 10 anys que treballo!!!!!!!!!!!!

Somnis

I ben extranys.
De vegades sóc capaç de trobar d'on m'ha pogut venir alguna de les idees que aparèixen en els meus somnis; d'altres, com avui, ni la més petita ombra.

Una font, pomes i monedes. I uns versos que s'havien de recitar quan aconseguies treure una poma de la font amb una moneda. I els versos perduts.

Un balneari que es va fent petit.

Un...Dos...Tres...

....relax....
Mai havia sortit tan relaxada d'enlloc!!
Això si que són 3 hores (nombre primer, i suma dels dos anteriors) ben aprofitades.
Olé Caldea.

passat - present - futur

De vegades costa deixar enrera el passat. El present ens atabala, amb pensament de futur, i records anteriors. I estem tan atabalats pensant i recordant que no ens donem temps per viure l'aquí i ara.

Llàstima, no?

De vegades el passat ens ancora a un "hagués pogut ser" i el futur ens té pendents d'un "i si...".

Re-trobada

Què vol dir retrobar-se amb algú?
Que es coincideix pel carrer? Que s'hi topa al sortir del super?
Crec que no.
Aquestes topades accidentals poden ser fantàstiques, però retrobar-se amb algú, ho pot ser encara més.

Adeu vacances

Hola realitat.

Pura i dura.

Hem viscut en un somni durant uns dies. Hem somiat que podíem estar a casa sempre, que no ens calia parar de llegir o aixecar-nos del sofà, o deixar de sortir ....

Un nou any per estrenar.