Somnis

Dilluns a la nit, última nit de vacances, vai somiar molt. I van ser extranys....
Hi sortia la casa de la plaça, amb el terrat de darrera (quina por que em feia mirar cap avall, aquelles escales, aquella foscor...). I gent rara que entrava a casa, i jo que en sortia amb un noi, que no tenia cara de ningú conegut però que es deia Gerard. I que marxavem per la teulada.
Anava després a casa d'una amiga meva, i a la paret veia escrita alguna cosa que em feia espantar.
Res, que em vai despertar encara mig esporuguida!!!!

Menys mal que com deia l'escriptor de La vida es sueño.... los sueños, sueños son!