dimarts, 21 de desembre del 2010

in memoriam

La teva vida se’ns ha fet curta. T’ haguéssim volgut sempre al nostre costat, amb el teu somriure, obert al cel, amb el teu dit índex amenaçant, quant no estaves d’acord amb allò que et dèiem...

Però segurament, per tu ha estat llarga, molt llarga. I quan algú tossut com tu decideix acabar, acaba i prou.

La teva vida ha donat al món multitud de coses precioses: els teus fills i filles, els teus nets i netes i els teus besnéts; i a aquestes meravelles se n’hi ha afegit moltes més, formant una gran xarxa de sentiments: una família.
I som tots nosaltres, la teva família, els que et trobarem a faltar; de fet ja ens falta un trosset a cadascú, un trosset que ha estat durant 93 anys lluitant, superant coses que semblaven insuperables, i ensenyant al món que la nostra padrina no es deixa tombar si ella no ho vol. Si ella no ho vol.
La teva FE, la mateixa FE que t’ha ajudat a seguir sempre endavant, ens diu que no estaràs sola a partir d’ara; ens diu que t’esperen els teus pares, el teu marit i el teu fill. Que així sigui. Que estiguis a partir d’ara tan ben acompanyada com ho has estat fins avui.
T’estimem.



dimecres, 10 de novembre del 2010

no hi havia pensat

i m'han dit que era evident per la resta. Possible?
Em provoca un dejavú (que diria un francés) i no sé si això és bo o no.

many times i've tried to tell you
many times i've cried alone
always i'm surprised how well you
cut my feelings to the bone
pat benatar

dijous, 7 d’octubre del 2010

astenia?

ni primaveral ni res de res.
ja veurem com acaba aquesta etapa.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Tornant del desert

I ja es troba a faltar aquell aire que et treu la respiració, les gotes que et rajen per tot arreu, i les tombes i piràmides i la ciutat amb 20 milions d'habitants.

Torno enamorada d'un país sencer.

dijous, 6 de maig del 2010

i els anys passen

i ens fem grans
i perdem persones que estimàvem


i en trobem de noves

dimecres, 24 de març del 2010

si això no és amor, que baixi Déu i que ho vegi!!!

No em puc creure que portin 36 anys casats i ara no puguin estar un sense l'altre.
Doncs si. Malgrat els fills, la sogra i tot el que comporta mantenir una família, en el moment que es necessita, ho demostren.

dijous, 18 de febrer del 2010

tempus fugit ...

... i si no l'aprofitem, no el podrem recuperar.

Perdem el temps fent coses que no ens reporten cap benefici personal; em venen al cap coses com portar feina a casa, respondre mails estúpids, atendre trucades publicitàries..... I també em venen coses al cap que si que me'n reportaríen (i poso el condicional, perquè em reportaríen beneficis si dediqués temps a fer-les).

Prioritats.