no hi havia pensat

i m'han dit que era evident per la resta. Possible?
Em provoca un dejavú (que diria un francés) i no sé si això és bo o no.

many times i've tried to tell you
many times i've cried alone
always i'm surprised how well you
cut my feelings to the bone

pat benatar

astenia?

ni primaveral ni res de res.
ja veurem com acaba aquesta etapa.

Tornant del desert

I ja es troba a faltar aquell aire que et treu la respiració, les gotes que et rajen per tot arreu, i les tombes i piràmides i la ciutat amb 20 milions d'habitants.

Torno enamorada d'un país sencer.

i els anys passen

i ens fem grans
i perdem persones que estimàvem


i en trobem de noves

si això no és amor, que baixi Déu i que ho vegi!!!

No em puc creure que portin 36 anys casats i ara no puguin estar un sense l'altre.
Doncs si. Malgrat els fills, la sogra i tot el que comporta mantenir una família, en el moment que es necessita, ho demostren.

tempus fugit ...

... i si no l'aprofitem, no el podrem recuperar.

Perdem el temps fent coses que no ens reporten cap benefici personal; em venen al cap coses com portar feina a casa, respondre mails estúpids, atendre trucades publicitàries..... I també em venen coses al cap que si que me'n reportaríen (i poso el condicional, perquè em reportaríen beneficis si dediqués temps a fer-les).

Prioritats.

Quins dies!!!

Quina entrada de curs....

Superar l'estiu, ara toca anar superant el dia a dia....

Vacances¿?

UF!!!!! Millor que no.
Espero l'1 de setembre amb candeletes!!!!!!!!!!!!!!

calma.....

...la que queda després de la tempesta...

enamorada

inmillorable Venècia

Quins caràcters

que tenim les dones de casa!!
Menos mal que això ens defineix i ens fa diferents a la resta. Segur.
Menos mal que fa anys que ens coneixem i ens acceptem tal qual.

mans

Les tinc iguals que la mama, i iguals que la mama de la mama, la padrina.
Queda saber si, amb els anys, acabaran com les d'elles dues. La força del treball....

I també m'agafo les maniguetes dels jerseis o de les jaquetes amb els dits cor i anular quan vai caminant pel carrer, com la mama.

La Mireia també ho fa.

3 anys

i 2 dies.

Avui fa tres anys i dos dies que visc a CASA MEVA!!!
En realitat, fa una mica més que és casa meva (és a dir, que pago hipoteca...), però vaig instalar-m'hi ara fa uns 3 anyets!!!

Cal celebrar-ho; cal celebrar que puc conviure amb mi mateixa, que tinc prouta imaginació per no aborrir-me soleta a casa, que puc portar una casa, una feina, feines extra....

Celebro.

La família!

Si be és cert que ens ve adjudicada, la familia que m'ha tocat és la que hagués triat.

Vida fractal

Si cadascuna de les parts és igual al tot, pot ser la nostra vida una estructura fractal?