I ja es troba a faltar aquell aire que et treu la respiració, les gotes que et rajen per tot arreu, i les tombes i piràmides i la ciutat amb 20 milions d'habitants.
Torno enamorada d'un país sencer.
dimarts, 27 de juliol del 2010
dijous, 6 de maig del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
si això no és amor, que baixi Déu i que ho vegi!!!
No em puc creure que portin 36 anys casats i ara no puguin estar un sense l'altre.
Doncs si. Malgrat els fills, la sogra i tot el que comporta mantenir una família, en el moment que es necessita, ho demostren.
Doncs si. Malgrat els fills, la sogra i tot el que comporta mantenir una família, en el moment que es necessita, ho demostren.
dijous, 18 de febrer del 2010
tempus fugit ...
... i si no l'aprofitem, no el podrem recuperar.
Perdem el temps fent coses que no ens reporten cap benefici personal; em venen al cap coses com portar feina a casa, respondre mails estúpids, atendre trucades publicitàries..... I també em venen coses al cap que si que me'n reportaríen (i poso el condicional, perquè em reportaríen beneficis si dediqués temps a fer-les).
Prioritats.
Perdem el temps fent coses que no ens reporten cap benefici personal; em venen al cap coses com portar feina a casa, respondre mails estúpids, atendre trucades publicitàries..... I també em venen coses al cap que si que me'n reportaríen (i poso el condicional, perquè em reportaríen beneficis si dediqués temps a fer-les).
Prioritats.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dijous, 20 d’agost del 2009
dimarts, 9 de juny del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
Quins caràcters
que tenim les dones de casa!!
Menos mal que això ens defineix i ens fa diferents a la resta. Segur.
Menos mal que fa anys que ens coneixem i ens acceptem tal qual.
Menos mal que això ens defineix i ens fa diferents a la resta. Segur.
Menos mal que fa anys que ens coneixem i ens acceptem tal qual.
dimecres, 25 de març del 2009
mans
Les tinc iguals que la mama, i iguals que la mama de la mama, la padrina.
Queda saber si, amb els anys, acabaran com les d'elles dues. La força del treball....
I també m'agafo les maniguetes dels jerseis o de les jaquetes amb els dits cor i anular quan vai caminant pel carrer, com la mama.
La Mireia també ho fa.
Queda saber si, amb els anys, acabaran com les d'elles dues. La força del treball....
I també m'agafo les maniguetes dels jerseis o de les jaquetes amb els dits cor i anular quan vai caminant pel carrer, com la mama.
La Mireia també ho fa.
divendres, 13 de març del 2009
3 anys
i 2 dies.
Avui fa tres anys i dos dies que visc a CASA MEVA!!!
En realitat, fa una mica més que és casa meva (és a dir, que pago hipoteca...), però vaig instalar-m'hi ara fa uns 3 anyets!!!
Cal celebrar-ho; cal celebrar que puc conviure amb mi mateixa, que tinc prouta imaginació per no aborrir-me soleta a casa, que puc portar una casa, una feina, feines extra....
Celebro.
Avui fa tres anys i dos dies que visc a CASA MEVA!!!
En realitat, fa una mica més que és casa meva (és a dir, que pago hipoteca...), però vaig instalar-m'hi ara fa uns 3 anyets!!!
Cal celebrar-ho; cal celebrar que puc conviure amb mi mateixa, que tinc prouta imaginació per no aborrir-me soleta a casa, que puc portar una casa, una feina, feines extra....
Celebro.
dimarts, 10 de març del 2009
divendres, 6 de març del 2009
Vida fractal
Si cadascuna de les parts és igual al tot, pot ser la nostra vida una estructura fractal?
dimecres, 4 de març del 2009
Malsons
Encara que de poca categoria: tornar a la universitat per descobrir que em queda una assignatura per aprovar!!!! Però si fa 10 anys que treballo!!!!!!!!!!!!
dimarts, 3 de març del 2009
Somnis
I ben extranys.
De vegades sóc capaç de trobar d'on m'ha pogut venir alguna de les idees que aparèixen en els meus somnis; d'altres, com avui, ni la més petita ombra.
Una font, pomes i monedes. I uns versos que s'havien de recitar quan aconseguies treure una poma de la font amb una moneda. I els versos perduts.
Un balneari que es va fent petit.
De vegades sóc capaç de trobar d'on m'ha pogut venir alguna de les idees que aparèixen en els meus somnis; d'altres, com avui, ni la més petita ombra.
Una font, pomes i monedes. I uns versos que s'havien de recitar quan aconseguies treure una poma de la font amb una moneda. I els versos perduts.
Un balneari que es va fent petit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)