La teva vida se’ns ha fet curta. T’ haguéssim volgut sempre al nostre costat, amb el teu somriure, obert al cel, amb el teu dit índex amenaçant, quant no estaves d’acord amb allò que et dèiem...
Però segurament, per tu ha estat llarga, molt llarga. I quan algú tossut com tu decideix acabar, acaba i prou.
La teva vida ha donat al món multitud de coses precioses: els teus fills i filles, els teus nets i netes i els teus besnéts; i a aquestes meravelles se n’hi ha afegit moltes més, formant una gran xarxa de sentiments: una família.
I som tots nosaltres, la teva família, els que et trobarem a faltar; de fet ja ens falta un trosset a cadascú, un trosset que ha estat durant 93 anys lluitant, superant coses que semblaven insuperables, i ensenyant al món que la nostra padrina no es deixa tombar si ella no ho vol. Si ella no ho vol.
La teva FE, la mateixa FE que t’ha ajudat a seguir sempre endavant, ens diu que no estaràs sola a partir d’ara; ens diu que t’esperen els teus pares, el teu marit i el teu fill. Que així sigui. Que estiguis a partir d’ara tan ben acompanyada com ho has estat fins avui.
T’estimem.
